Apropiació Artística

En el meu cuadre he volgut representar a les ploraneres (cuadre del MNAC) i les he volgut apropiar a la meva manera, el que he fet ha estat una mena de plagi del cuadre original, peró he volgut canviar el seu estil de roba, en el cuadre del MNAC podem observar com aquestes duien roba molt classica que els hi cobria el cos sencer, en canvi en el meu totes porten robe molt curta, moderna, escotada i de colors. També els hi he afegit aparells tecnològics, cigarros i altres accesoris. Amb aixó he volgut transmitir la diferencia i com ha canviat tot en uns anys, lo que estaba vist abans com lo ''normal'' i lo que esta vist avui en dia com lo normal. Avui en dia la gent te estil propi, vesteix com vol, de manera variada, antigament les dones estaven obligades a vestir amb una serie de ''normes'' per dir-ho d'alguna manera. No sel's hi podeia veure segons quines parts del cos, no podien dur pantalons, totes amb vestit etc...
Les coses han canviat molt, ara només ens preocupem en la imatge que donem a les altres persones, ens cuidem molt més i ens preocupem (avegades de manera preocupant) massa de la nostre imatge fisica, quan la essencia de les persones es una cosa que no es pot veure a traves d'una serie de tatuatges, roba etc.

La obra de les ploraneres es del Medieval Gòtixc. Cap a 1295, te una mida de 52 x 86,8 x 4,5 cm. Procedeix de la decoració de la tomba del cavaller Sancho Sánchez Carrillo, a l'ermita de San Andrés de Mahamud (Burgos). Mahamud és un municipi de la província de Burgos a la comunitat autònoma de Castella i Lleó. Forma part de la comarca de l'Arlanza. Es troba al sud-oest de Burgos i dins de l'antiga calçada romana que uneix Clúnia amb Cantàbria. Els seus orígens no són massa clars.
Aquest tremp sobre pergamí esà aplicat a un suport de fusta. Aquest està format per quatre taules amb ploraners, dues amb escuts i dues més amb escenes narratives, de les quals una consta de quatre escenes dedicades a la Mare de Déu i una altra la Crucifixió i Crist envoltat dels símbols dels quatre evangelistes. Els ploracossos, vestits amb aquella mena de túniques a ratlles tradicionals, s'anomena ''llobes'' .Ploren desaforadament, s’arranquen els cabells o fins i tot s’esgarrapen el rostre fins a sagnar per demostrar el seu dolor.
Sánchez Carrillo volia recordar de manera perpètua la cerimònia pública d’enterrament d’aquests nobles a través d’un dels seus components més emblemàtics i vistosos.